La Transexualitat no és una malaltia!
Enllaç permanent Desactiva els comentaris
Ja tenim aquí les 3eres Festes Reivindicatives del Clot-Camp de l’Arpa!
Enllaç permanent Desactiva els comentaris
Amb les nostres mans, el nostre futur: Independència i Socialisme
Països Catalans, 9 d’octubre de 2009
Aquest 9 d’octubre la CAJEI torna a reivindicar la catalanitat de 
València i del País Valencià. Ací estem, tot i les contínues agressions imperialistes que rebem des dels estats espanyol i francés. No és casual l’especial violència perpetrada contra el País Valencià: aquest ha estat històricament terra de subversions de les classes populars i això ha obligat l’Estat espanyol, amb la complicitat de la burgesia catalana, de posar-nos en el punt de mira i castigar-nos “exemplarment”.
Les exacerbades provocacions de caire feixista i capitalista que hem patit són diverses i cada vegada més agressives: una transició política que ha portat l’Estat Espanyol a un sistema on la paraula “democràcia” resulta un eufemisme gairebé irònic; una constant reproducció de l’extrema dreta al nostre país tant dins com fora de les institucions; un retrocés en la normalització de la nostra llengua en àmbits tan fonamentals com l’educatiu –aquest any més de 100.000 infants s’han quedat sense poder elegir el valencià com a llengua en la qual se’ls hi impartisquen classes- o tan mediàtics com els mitjans de comunicació -cada vegada més controlats política i ideològicament-; una destrucció massiva dels nostres territoris i paisatges; una forta especulació duta a terme per Govern i constructores a molts espais dels nostres pobles i ciutats; una perpetuació al poder d’un partit reaccionari, ultradretà i profundament anticatalanista com és el Partit Popular; una precarització de les condicions de vida de treballadors i estudiants -amb especial incidència pel jovent degut al desbordament de l’atur juvenil i l’EEES que comença a imposar-se a les nostres universitats- fruit de l’extensió d’un sistema capitalista caduc que intenta sobreviure a base de retallar els drets de les classes populars amb violència, mentides, censura, falses promeses i, en última instància, dures repressions contra el jovent que alça la veu per protestar.
Aquests són alguns dels exemples de la seua democràcia: brutes estratègies que tracten d’estendre el pessimisme del poble català respecte al canvi social i polític; agressions que intenten, sense èxit, adormir la flama de la nostra lluita diària als carrers, la lluita subversiva del jovent català per l’alliberament social i nacional del nostre poble.
Però els opressors sovint obliden que les seues provocacions no queden sense resposta. No ens és útil restar immòbils mentre la nostra dignitat com a poble treballador és violada una i altra vegada i a sobre en som conscients. A poc a poc van sorgint i solidificant-se molts projectes que
estan aconseguint frenar els devastadors efectes del capitalisme i de la violència feixista i espanyolista. Mentre intenten retallar el català a les aules, són molts els voluntaris que fan jornades per la llengua i s’esforcen per fer-la arribar als immigrants, i és molta la cultura en forma de música, teatre o literatura que es fa en la nostra llengua, que la dóna a conéixer i que mostra a la societat que aquesta no morirà mentre s’utilitze.
Alhora que es perpetren repressions contra els nostres activistes, creix la nostra solidaritat i es referma la nostra lluita amb més contundència. Mentre s’especula amb els nostres espais, el jovent els alliberem i els aprofitem per crear-hi projectes alternatius, Ateneus Populars, casals,
centres socials okupats o autogestionats, etc. Si bé se’ns denigra com a classe treballadora, se’ns retallen els drets laborals i se’ns ofega amb els ERO, el jovent responem al carrer deixant palés el nostre convenciment de que la crisi no és una mera ”època de vaques flaques” passatgera sinó una característica inherent del sistema capitalista.
El jovent hem de palesar que no volem ni falses esperances ni demagògia provinent de partits, organitzacions i sindicats que saben jugar en un o altre bàndol segons els hi convé -ja siga per aconseguir uns pocs miserables vots més, ja per interessos particulars-. Sabem que sols una
organització forta amb una òptima base de treball i de coordinació local i comarcal pot bastir una estratègia amb mires a assolir de debó els nostres objectius sense conformar-nos amb ridícules concessions que ens acontenten relativament i que ens mantinguen callats. Sabem que com més contundents siguem en la nostra resposta, més s’estendrà la consciència de poble i de classe. No podem actuar amb indiferència. Cal unir-se a la lluita. Conformar-se o rebel·lar-se. Seguir el corrent o aturar-lo. Posar l’altra galta o defensar la pròpia dignitat. Callar… o cridar. Nosaltres elegim.
I la CAJEI elegeix INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME.
Organitzar-se per lluitar i lluitar per vèncer.
Amb les nostres mans, el nostre futur…
Visquen els Països Catalans lliures i socialistes!
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)
Enllaç permanent Desactiva els comentaris
L’Esquerra Independentista aplega a Barcelona 7000 persones davant la impotència d’ERC i l’esgotament de la via estatutària
Més de 7.000 persones van participar a la manifestació que cada any organitza l’Esquerra Independentista (Endavant, CUP, CAJEI, Maulets, SEPC i Alerta Solidària). La manifestació va ser encapçalada per regidors de les CUP, que s’afegeixen com a organitzadores de la convocatòria, consolidant la unitat de l’EI i mostrant-se com a alternativa a d’altres partits suposadament independentistes, així com per militants independentistes represaliats com Jaume Soler i representants del món cultural com el cantautor Cesk Freixas. El nombre d’assistents en aquesta marxa va aconseguir superar les mobilitzacions de Diades anteriors, fet que es va repetint any rere any i que respon a la creixement progressiu del projecte de l’Esquerra Independentista. Aquest fet, juntament, amb l’escassa assistència a la convocatòria d’ERC -que va aplegar uns centenars de persones- i la participació, per segon any, d’un bloc sobiranista, evidencia l’aposta de la immensa majoria dels manifestants per la ruptura amb els Estats Espanyol i Francès. Un fet que genera contradiccions entre les faccions d’Esquerra més sobiranistes, descontentes amb les renúncies nacionals del seu partit, i les que aposten fermament per desenvolupar un Estatut que suposi la continuïtat de la via autonomista. Així doncs, la Diada d’enguany ha estat la millor mostra de que el suport a l’autonomisme ha disminuït notablement, mentre que l’aposta ferma per la independència creix sense parar. En paraules del portaveu unitari de l’Esquerra Independentista Martí Majoral, “A tots aquests grups i opcions polítiques que ahir es deien nacionalistes, van passar a dir-se sobiranistes i que ara veuen que la única via possible és la independència, jo els diria: doncs benvinguts companys! Ja era hora que us n’adonéssiu”.
La marxa va finalitzar al Passeig del Born on va tenir lloc el tradicional acte polític de l’EI, que aquest any va destacar pel seu dinamisme, ja que tan sols s’hi va realitzar un parlament, l’unitari. Així, Martí Majoral va destacar quatre fronts de lluita en què l’EI ha participat durant l’any: l’estudiantil, que ha estat impulsat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; la coordinació per fer front a la crisi capitalista, on l’EI ha demostrat que la seva aposta per la construcció del socialisme segueix intacta desprès de 40 anys d’existència; l’antirepressiu, on s’hi destaquen els casos de Jaume Soler, imputat per la crema d’una pantalla gegant a Terrassa on l’Ajuntament de la localitat tenia intenció de retransmetre-hi un partit de la selecció espanyola de futbol, Jona de l’Eixample, que té una petició fiscal de 8 anys per manifestar-se contra l’especulació o el cas d’en Karim de Vilanova, que será empresonat durant 50 dies per negar-se a pagar una pena multa.
El quart front al qual es va referir el portaveu va ser l’antipatriarcal, del qual va destacar lluita en la defensa del dret al propi cos com a resposta als atacs en contra de l’avortament per part de l’Esglèsia i els sectors ultracatòlics.
Per últim, Majoral va cridar a estendre la iniciativa d’Arenys de Munt, que demà celebrarà un referèndum sobre l’autodeterminació.
Durant el transcurs de l’acte polític, es van cremar una fotografia del rei espanyol, una bandera francesa i una d’espanyola. Un any més, l’EI no renunciem -ni renunciarem mai- a cremar els símbols dels estats opressors, especialment quan es compleixen 350 anys d’ocupació francesa del nord del nostre país, malgrat les amenaces que formacions espanyolistes ens han dirigit aquests dies a través dels mitjans de comunicació.
A més de la convocatòria de Barcelona, l’Esquerrra Independentista també va organitzar una manifestació a Lleida amb més de 400 persones, a Girona comptà amb l’assistència de 4000 persones i, finalment, l’EI va convocar una marxa a Reus, que va comptar amb la participació de 1000 assistents.
En total, l’Esquerra Independentista ha aconseguit mobilitzar més de 12.000 persones arreu del Principat de Catalunya.
font: www.cajei.cat
Enllaç permanent Desactiva els comentaris
El bloc independentista de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal clama contra la mercantilització de les sexualitats
Enguany la mobilització s’ha fet el dissabte 27 de juny i hi han participat unes 8000 persones.
Durant el recorregut de la Plaça Universitat fins la de Sant Jaume es van cridar lemes que clamaven per la no mercantilització de les sexualitats, pel dret al propi cos, contra l’homofòbia i la transfòbia, contra l’integrisme ultracatòlic, per la destrucció del patriarcat…entre d’altres.
També cal destacar que activistes del nou col·lectiu d’alliberament sexual Brot Bord van repartir un fulletó que parodiava la propaganda del Pride de Barcelona que es va fer el dia següent, deixant clar que “el nuevo orgullo gay del mediterraneo” és una ‘festa’ banal, narcissista i espanyolitzadora amb l’únic objectiu d’augmentar els beneficis de l’empresariat de l’ambient.
En arribar a l’inici del carrer Ferran, una jove va llegir el manifest de la PRA en què es feia referència al negoci de l’ambient com un ‘model d’oci que no només engreixa les butxaques d’unes quantes persones, sinó que converteix les nostres sexualitats en pur negoci. Un negoci, que genera miratges de llibertat, centrat exclusivament a les grans ciutats i que no només no soluciona cap problema, sinó que obliga a la gent de comarques a venir a la metròpoli, fent que les lluites contra el patriarcat es centrin només a les ciutats. Volem ser mariques, bolleres, invertides o simplement sexualment lliures, a tots els pobles i comarques dels Països Catalans, i ho volem ja!(…)’ i que acabava amb un missatge clar: ‘No volem que posin preu a les nostres relacions, no volem que mercantilitzin les nostres sexualitats, no volem que ens segreguin per les nostres opcions sexuals.
Des de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, apostem per un model social que no ens discrimini per la nostra opció sexual, i que deixi expressar-nos sexualment com volem allà on volem. Aquest objectiu no es pot realitzar sense la destrucció del sistema patriarcal i del capitalisme, perquè el nostre canvi de valors no serà possible sense un canvi social i econòmic’.
Un cop llegit el manifest, es va continuar la manifestació fins la plaça Sant Jaume on la Comissió Unitària 28J va llegir el manifest que enguany es centrava en la necessitat de crear un nou model educatiu que aposti de forma clara i ferma per l’eradicació de l’homofòbia i la transfòbia.
També cal destacar els blocs del Col·lectiu Gai de Barcelona rere la gairebé històrica pancarta de ‘Visibilitat marika’, el camió del FAGC i el bloc feminista trans-intersex de la Guerrilla Travolaka i els moviments queer.
Crònica 28 de Juny Sabadell: Dia de l’Alliberament Sexual
Sabadell reivindica un any més la diada per l’alliberament sexual sota el lema – Les nostres sexualitats no estant en venda!-. Aquest any però, aquesta diada ha sigut especialment significativa ja que ara fa 40 anys que el moviment polític trans, gai, lèsbic, inter…. és a dir, totes les lluites que reivindiquen altres formes de sexualitats, va ser fortament reprimit a Stonewell per part de la policia i l’estat patriarcal americà.
Els col•lectius de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal a Sabadell, el MPS, la CUP-Sabadell i Som com Som, van decidir organitzar un 28 de juny unitari i desmarcat dels actes institucionals i políticament correctes, que es promouen des les institucions, partits polítics i empreses, basats en la maximització del benefici capitalista i la perpetuació de l’ordre patriarcal així com, la desmobilització del moviment polític antipatriarcal.
L’acte va començar a dos quarts de vuit del vespre amb una xerrada, on va participar el Brot Bord i Som com Som, sobre intersexualitat i el qüestionament del binomi mascle – femella com a úniques formes possibles de concebre el sexe de les persones i, per una altra banda, es va parlar de la mercantilització dels cossos i els desitjos sexuals.
Posteriorment va continuar l’acte amb un sopar popular al Casal Independentista i Popular Can Capablanca amb la participació d’una quarantena de persones i finalment es va poder gaudir d’un conte – contes que tractava com a tema central l’alliberament sexual. L’acte va finalitzar amb la lectura del manifest nacional.
Les nostres sexualitats no estan en venda!
Sabadell, 28 de juny del 2009
+info: www.antipatriarcal.wordpress.com ; www.cajei.cat
Enllaç permanent Desactiva els comentaris
3er passi de vídeo internacionalista: “Palestina, la veritat assetjada”
Enllaç permanent Desactiva els comentaris
Crònica i fotografies de la Segona Jornada de Cultura Catalana
La segona botifarrada popular de l'Assemblea de Joves Independentistes del Clot (AJIC) es realitzà aquest diumenge 21 de juny emmarcada dins d'una jornada sobre cultura catalana que desenes de persones disfruta- ren durant tot el dia. Des de l'assemblea de joves volíem organitzar aquesta jornada sobre la nostra pròpia cultura per recordar i defensar la unitat dels Països Catalans aprofitant que el 24 de Juny és la seva diada: la Diada dels Països Catalans i, per això, llegírem el manifest que la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentis- ta (CAJEI) havia elaborat per l'ocasió i que podeu llegir aquí. Bitlles catalanes, exposicions, balls de bastons a càrrec de La Basto- nera, la colla de St Andreu, lectures de contes... i, un cop acabat el dinar, l'actuació del cantautor Cesk Freixas, que alegrà i amenitzà la tarda amb les seves cançons reivindicatives. Ja per últim, volem agraïr a tota la gent que ens ha ajudat directament i indirecta a muntar l'acte i volem animar, també, a qui encara no ha vingut a la jornada a què es reservi per l' any vinent aquesta data i que gaudeixi de la mostra popular i d'una bon dinar!
*En breu penjarem més fotografies, a l'apartat d'imatges.
Enllaç permanent Desactiva els comentaris
Xerrada-Debat: Lluita LGTB i món laboral a la Forja
Des de la territorial de Barcelona de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) volem convidar-vos a la xerrada-debat “lluita LGTB i Món laboral” que hem programat al Casal popular La Forja (c/Escultors Claperós, nº10 -Clot- L1 i L2 <M>).
L’acte comptarà amb advocats que ens explicaran les desigualtats en salaris, precarietat, exclusió laboral i pitjors condicions laborals, etc., que a dia d’avui encara pateixen les persones amb sexualitats “no-normatives”.
Perquè el primer pas per prendre consciència és informar-se i debatre,
vine i participa!
Enllaç permanent Desactiva els comentaris
Feliç i combatiu 24 de juny, Diada nacional dels Països Catalans!
Foc a Espanya i França!
El 24 de juny és una data significativa per a qui ens estimem el nostre poble. Durant la nit més curta de l’any totes les catalanes sortim al carrer reivindicant que som un poble i que volem ser lliures. Els anhels de llibertat s’escampen de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó com el foc que corre per un reguer de pólvora.
Els Països Catalans no només és un conjunt de terres físiques als mapes del nostre món. No només representen la realitat d’una llengua i una cultura vives, 
amb una llarga projecció històrica. Com tampoc no només existim sense existir, malgrat la voluntat salvatge d’Espanya i França de neutralitzar-nos. Els Països Catalans són això, i molt més. Són la nostra manera de viure, d’encarar el dia a dia. El motiu pel qual ens organitzem i lluitem. La nostra idiosincràsia, la nostra particularitat que ens apropa a tots i cadascun dels pobles del món. Els Països Catalans són, en definitiva, el nostre projecte nacional i social, la nostra revolució per l’alliberament del nostre poble, de la nostra classe treballadora i de les persones que en ell hi viuen.
Com cada 24 de juny, el jovent farem nostres els carrers i les platges per reivindicar la unitat dels Països Catalans front a les agressions secessionistes o coercitives que tenen per objectiu acabar amb les nostres ànsies de llibertat. I ho farem, com sempre, traient a escena tots els elements de la nostra cultura mediterrània. És el moment que el foc s’alce arreu dels Països Catalans i faça ressorgir les lluites a cada barri i poble del nostre país. És el moment de les colles de diables i dimonis, dels trabucaires, dels pirotècnics; el moment de les fogueres, les falles, les flames, les traques… I és moment més que mai, ja que la Unió Europea amenaça amb una directiva 2007/23/CE sobre venda i ús de productes pirotècnics que pretén retallar i inclús prohibir la presència de la pólvora en moltes de les nostres festivitats. Sota el pretext del “civisme” i del “descans ciutadà”, el món de la cultura popular a casa nostra es veu assetjat per una disposició que, de nou, ens intenta anul•lar i pretén desposseir-nos d’un dels trets més característics de la nostra cultura: la pólvora i el foc.
Per això, de nord a sud i d’est a oest del nostre país, cal creure més que mai en la força i la vitalitat dels Països Catalans. El paper del jovent i dels moviments socials és clau si volem defensar la nostra identitat i la nostra sobirania com a poble. Cal enfortir les xarxes de cohesió i de trobada entre organitzacions polítiques, col•lectius, entitats culturals, colles festeres, escoles i universitats, associacions lingüístiques, casals i ateneus, persones… Cal superar les desconeixences que tenim sobre la nostra terra i donar un pas ferm cap a la construcció nacional. Hem de bastir un moviment organitzat que sàpiga donar les respostes adients a cada conjuntura. I aquest 24 de juny hem d’eixir sense complexos al carrer, deixar ben clar a les forces d’ocupació que les platges i els carrers són nostres i que cap normativa impedirà expressar-nos en llibertat, cridar per uns Països Catalans lliures i socialistes, i ser conscients que de les cendres dels projectes imperialistes d’Espanya i França edificarem la nostra victòria.
Foc a la directiva europea de regulació de la pirotècnia!
Foc a Espanya i França!
De les seues cendres, la nostra victòria!
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)
Enllaç permanent Desactiva els comentaris
