Assemblea de Joves Independentistes del Clot

Països Catalans, 9 d’octubre de 2009

Aquest 9 d’octubre la CAJEI torna a reivindicar la catalanitat de València i del País Valencià. Ací estem, tot i les contínues agressions imperialistes que rebem des dels estats espanyol i francés. No és casual l’especial violència perpetrada contra el País Valencià: aquest ha estat històricament terra de subversions de les classes populars i això ha obligat l’Estat espanyol, amb la complicitat de la burgesia catalana, de posar-nos en el punt de mira i castigar-nos “exemplarment”.

Les exacerbades provocacions de caire feixista i capitalista que hem patit són diverses i cada vegada més agressives: una transició política que ha portat l’Estat Espanyol a un sistema on la paraula “democràcia” resulta un eufemisme gairebé irònic; una constant reproducció de l’extrema dreta al nostre país tant dins com fora de les institucions; un retrocés en la normalització de la nostra llengua en àmbits tan fonamentals com l’educatiu –aquest any més de 100.000 infants s’han quedat sense poder elegir el valencià com a llengua en la qual se’ls hi impartisquen classes- o tan mediàtics com els mitjans de comunicació -cada vegada més controlats política i ideològicament-; una destrucció massiva dels nostres territoris i paisatges; una forta especulació duta a terme per Govern i constructores a molts espais dels nostres pobles i ciutats; una perpetuació al poder d’un partit reaccionari, ultradretà i profundament anticatalanista com és el Partit Popular; una precarització de les condicions de vida de treballadors i estudiants -amb especial incidència pel jovent degut al desbordament de l’atur juvenil i l’EEES que comença a imposar-se a les nostres universitats- fruit de l’extensió d’un sistema capitalista caduc que intenta sobreviure a base de retallar els drets de les classes populars amb violència, mentides, censura, falses promeses i, en última instància, dures repressions contra el jovent que alça la veu per protestar.

Aquests són alguns dels exemples de la seua democràcia: brutes estratègies que tracten d’estendre el pessimisme del poble català respecte al canvi social i polític; agressions que intenten, sense èxit, adormir la flama de la nostra lluita diària als carrers, la lluita subversiva del jovent català per l’alliberament social i nacional del nostre poble.

Però els opressors sovint obliden que les seues provocacions no queden sense resposta. No ens és útil restar immòbils mentre la nostra dignitat com a poble treballador és violada una i altra vegada i a sobre en som conscients. A poc a poc van sorgint i solidificant-se molts projectes que
estan aconseguint frenar els devastadors efectes del capitalisme i de la violència feixista i espanyolista. Mentre intenten retallar el català a les aules, són molts els voluntaris que fan jornades per la llengua i s’esforcen per fer-la arribar als immigrants, i és molta la cultura en forma de música, teatre o literatura que es fa en la nostra llengua, que la dóna a conéixer i que mostra a la societat que aquesta no morirà mentre s’utilitze.

Alhora que es perpetren repressions contra els nostres activistes, creix la nostra solidaritat i es referma la nostra lluita amb més contundència. Mentre s’especula amb els nostres espais, el jovent els alliberem i els aprofitem per crear-hi projectes alternatius, Ateneus Populars, casals,
centres socials okupats o autogestionats, etc. Si bé se’ns denigra com a classe treballadora, se’ns retallen els drets laborals i se’ns ofega amb els ERO, el jovent responem al carrer deixant palés el nostre convenciment de que la crisi no és una mera ”època de vaques flaques” passatgera sinó una característica inherent del sistema capitalista.

El jovent hem de palesar que no volem ni falses esperances ni demagògia provinent de partits, organitzacions i sindicats que saben jugar en un o altre bàndol segons els hi convé -ja siga per aconseguir uns pocs miserables vots més, ja per interessos particulars-. Sabem que sols una
organització forta amb una òptima base de treball i de coordinació local i comarcal pot bastir una estratègia amb mires a assolir de debó els nostres objectius sense conformar-nos amb ridícules concessions que ens acontenten relativament i que ens mantinguen callats. Sabem que com més contundents siguem en la nostra resposta, més s’estendrà la consciència de poble i de classe. No podem actuar amb indiferència. Cal unir-se a la lluita. Conformar-se o rebel·lar-se. Seguir el corrent o aturar-lo. Posar l’altra galta o defensar la pròpia dignitat. Callar… o cridar. Nosaltres elegim.

I la CAJEI elegeix INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME.

Organitzar-se per lluitar i lluitar per vèncer.

Amb les nostres mans, el nostre futur…

Visquen els Països Catalans lliures i socialistes!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)